Si us plau perdona'm, no ho volia fer

Quantes vegades hauré escoltat això i totes me les he cregut. Una altre vegada amb disculpes, tothom s’equivoca, veritat? Però no tantes vegades com ell. Semblava sincer i bastant penedit per totes les coses que em va fer. Però, me’l tenia que creure, un altre cop? Sempre amb les seves súpliques però mai l’havia vist tant trist, amargat de la seva pròpia vida i confús, molt confús. Ell em demanava una amistat, em recordava bons moments que vam passar fa molt de temps, la nostra infància junts i tota la desgràcia que em passat les últimes setmanes separats. Jo no volia, el meu odi sempre el tinc en els meus records però l’estimo. En canvi tampoc oblidaré lo que em va fer, la traïció que vaig sentir i el fort dolor que em va produir perdre’l. Perdre a un amic, un company, un amor... El meu amor.