Caminant pel carrer de l’obscuritat,
busco el significat de l’amor.
Catorze versos sense color,
però escrits amb excessiva veritat.
Un amic constantment cita’t.
Contenint sempre el dolor
que ell mai tindria el valor,
de perdre la nostra amistat.
Sense cap sentit segueixo passejant
i amb una mica d’ingenuïtat, puc comprendre l’autèntica vida;
persistint en observar els que caminen al meu voltant.
El carrer es troba sense sortida.
La foscor va apropiant-se de la meva senda, caminant
així, usualment i malauradament, acabo buscant una desesperada fugida.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario